FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que llegeix alt davant d'altres persones. Persona que llegeix pel seu compte alguna obra. Professor adjunt estranger que ensenya la seva llengua, especialment en una universitat. Persona encarregada de fer la lectura dels textos bíblics en la litúrgia catòlica, especialment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
premiat. Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba ja és a l'armari desada. La universitat és al barri nou. Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un període de temps. Fa fred perquè [...]
Les paraules aniversari i onomàstica de vegades es fan servir erròniament com a sinònimes.
L'aniversari és el dia que es compleixen anys d'algun fet o d'algun esdeveniment: l'aniversari de l'arribada del tren a Puigcerdà, l'aniversari de la introducció dels estudis de biologia a la universitat [...]
mateix significat, no és normatiu i, per tant, no hauria de substituir les formes cadpavanter, capdavantera; avançat, avançada; destacat, destacada; punter, puntera; d'avantguarda, de primera fila, etc., segons el cas. Per exemple:
tecnologia capdavantera o avançada
Es considera la universitat d [...]
amb. Per exemple:
Amb vuitanta-dos anys està fresca com una rosa.
Amb cinquanta anys va començar a estudiar a la universitat.
D'altra banda, també és possible utilitzar la construcció amb la preposició a. Per exemple:
A vint anys ja tenia dues criatures.
Va començar a treballar a catorze anys.
[...]
comú. Per exemple:
UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)
RH (recursos humans)
ICS (Institut Català de la Salut)
A més a més, les sigles també poden representar una part d'una denominació completa, si substitueixen una forma genèrica. Per exemple:
DG de Política Lingüística (Direcció General [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
articles femenins la i na davant de paraules femenines que comencen amb i, u, hi, hu àtones:
la història
la independència
la universitat
la humanitat
la Irene
na Isabel
(però llibre d'història)
2. No s'apostrofen els articles definits el i la ni la preposició de davant de paraules que comencen en i, u [...]
Fitxa
6275/5Darrera versió: 25.11.2016
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Empresa creada per investigadors d'una universitat o una altra entitat de recerca, amb l'acord de la institució, per a explotar directament el resultat d'una investigació. [...]
Fitxa
6275/5Darrera versió: 25.11.2016
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.